• Inici

• Serveis de control i excavació arqueològica
• Enviar el vostre currículum
• Serveis d’anàlisi
  • FAQ
  • Formulari de solicitud
  • Tècniques
    • Principals tècniques d’anàlisi:
      • Difractometria de RX
      • Espectometria de masses
      • Espectometria d’Absorció atòmica
      • Espectometria Infraroja (IRS)
      • Servei de Microscopia d’Electrònica de Rastreig (MER) amb Microanàlisis per Sonda d’Electrons acoblada
      • Servei d’Implementació Multiinstrumental
    • Principals disciplines d’anàlisis
      • Arqueobotànica
        • Antrocologia
        • Carpologia
        • Palinologia
        • Fitòlits
      • Aplicacions Informàtiques
        • Bases de dades
        • Sistema de registre
        • Infografia
        • Arqueoestratigrafia
        • Dibuix arqueològic
      • Micromorfologia
      • Paleontropologia
      • Zooarqueologia - Tafonomia
    • Principals materials analitzables
    • Taules d’indicacions generals de mostreig per materials.
• Serveis de restauració
  • Restauració i conservació
  • Motlles i reproduccions
  • Ambientacions
  • Informes tècnics
  • Treballs realitzats
  • Galeria de treballs
• Serveis editorials
• Serveis d’imatge
• Serveis didàctics
• Promoció del patrimoni

---

---

Pàgina validada per el W3C.

Per una correcta visualització d'estils es recomana utilitzar un navegador que respecti els estàndards del W3C com pot ser Firefox

---

Disseny: "La bugia" [xarxa de recursos gràfics]

---

Principals disciplines d’anàlisi

Arqueobotànica

L’Arqueobotànica és la disciplina que estudia les restes vegetals, tant per a obtenir dades paleoambientals (evolució de grups vegetals i climes), com antròpics (acció de l’ésser humà sobre la vegetació i pràctiques agrícoles). La informació que s’obté en aquests estudis interessa a la paleobotànica en tant que l’evolució i difusió de les plantes i a la paleoetnobotànica en tant que a les relacions dels grups humans amb els elements vegetals.

El tipus de restes vegetals conservades en els jaciments arqueològics és ampli: des d’elements microscòpics, com ara els pòl·lens, fins a elements de l’orde de mil·límetres o centímetres, com ara el cas de les llavors i carbons. ArqueoLine ofereix els serveis de quatre disciplines que analitzen aquest tipus d’elements: l’Antracologia, la Carpologia, l’estudi de Fitòlits i la Palinologia.

• Antrocologia
• Carpologia
• Palinologia
• Fitòlits

Antracologia

L’antracologia és l’anàlisi dels carbons de fusta recuperats en jaciments arqueològics. Els objectius d’aquest disciplina són per una part, el coneixement de les formacions vegetals del passat i llur evolució diacrònica. Es poden reconèixer d’aquesta manera les possibles transformacions degudes a causes naturals o antròpiques. D’altra banda té com a objectiu l’estudi de l’explotació dels recursos forestals relacionats amb l’explotació del combustible, així com els usos de la fusta per a la construcció o fabricació d’eines.

L’antracologia està basada en la identificació taxonòmica i el tractament estadístic de carbons recuperats en els jaciments arqueològics.

La recuperació de carbons es realitza mitjançant un garbellat previ del sediment, seguit d’un triat manual. Els sistemes de garbellat depenen del tipus de mostreig i la capacitat logística de cada excavació, de tal manera que s’utilitzarà el garbellat en sec o bé amb aigua per flotació manual, amb màquina o amb aigua directament. És important utilitzar garbells de 0,4 mm i/o 0,2 mm per a obtenir tot el registre antracològic.

Per a la identificació s’utilitza un microscopi òptic de llum reflexada amb la finalitat de visualitzar els tres plànols anatòlics de la fusta. L’observació de llurs caràcters anatòmics permet d’identificar cada fragment. La consulta de manuals d’anatomia comparada i de col·leccions de referència de carbons actual ajuden a una òptima identificació botànica d’arbres i arbusts recuperats en els jaciments arqueològics.

En el cas excepcional que es tracte de fusta no carbonitzada el procés d’anàlisi precisa d’una preparació prèvia de làmines primes amb un microtom i la posterior observació mitjançant un microscopi de llum transmesa.

Procés d’identificació d’un registre antracològic

REGISTRE	PROBLEMÀTICA	TÈCNIQUES	RESULTATS
Carbons o Fusta	Identificació	Observació al microscopi	Identificació, recompte i significat paleoecològic i paleoeconòmic

Sèrie fotogràfica: anàlisi antracològica

1. 
   Esquema dels objectius de l’antracologia
2. 
   Imatge del procés de garbellat per flotació i triat de sediment
3. 
   Procés d’identificació
4. 
   Microscopi de llum reflexada amb un carbó preparat per a l’observació
5. 
   Imatge de l’anatomia d’una angiosperma (Plànols transversal d’Acer sp.) i una conífera (plànols transversal de Juniperus sp.) mitjançant el Microscopi Electrònic de Rastreig.

Carpologia

Les plantes conreades i recol·lectades s’han utilitzar des de la Prehistòria per a satisfer moltes necessitats bàsiques: menjar (també per a l’elaboració de begudes), com a combustible, per a l’elaboració de tèxtils, eines, vivendes i medicines.

La paleocarpogia és al disciplina de l’arqueoetnobotànica que centra el seu estudi en les llavors i fruits i les relacions dels grups humans amb l’entorn vegetal. A partir d’aquestes anàlisis es pot determinar o reconstruir la paleodieta, els patrons de subsistència (com el desenvolupament de l’agricultura) i els patrons d’estacionalitat dels grups (tot depenent del cicle dels conreus). La investigació també s’encamina vers la reconstrucció de les tècniques agrícoles mitjançant l’experimentació i l’etnobotànica.

Les restes vegetals es conserven en condicions excepcionals en els jaciments arqueològics (carbonitzades majoritàriament, tot i que també mineralitzats). Així, degut a llur extrema fragilitat, cal aplicar una tècnica de recollida adequada per a que no siguin destruïdes durant el procés de recuperació.

Per a poder recuperar aquestes restes vegetals es recull el sediment provinent de l’excavació (normalment durant el transcurs dels treballs de camp). El volum de sediment recollir depèn de les característiques de cada jaciment, tot i que una quantitat acceptable estaria al voltant dels 20 litres per cada unitat (per nivell, estrat, habitacions…) La majoria de les galledes utilitzades en les excavacions arqueològiques vénen calibrades en litres.

A continuació es renta el sediment utilitzant una màquina de flotació amb aigua (permet de tractat grans volums de terra d’una manera ràpida). Les restes arqueobotàniques es precipiten en una columna exterior de tamisos de diferents mides, separant-se les diverses restes vegetals (carbons de fusta i fruits per una banda, llavors de plantes conreades i restes de plantes que acompanyen als conreus per una altra).

Una vegada netes les mostres, es realitza un triat per a poder separar les restes identificables. La identificació es realitza mitjançant observacions a la lupa binocular i amb l’ajut d’una col·lecció de referència i diversos atles especialitzats.

Procediment d’identificació d’una mostra carpològica

REGISTRE	PROBLEMÀTICA	TÈCNIQUES	RESULTATS
Sediment amb grans i/o llavors	Identificació	Recuperació por triat manual Atlas i col·lecció de referència Lupa binocular	Identificació, recompte i significat paleoecològic i paleoeconòmic

Sèrie fotogràfica: anàlisi carpològica

1. 
   Abocament d’una mostra en la màquina de flotació a l’iniciar el procés de rentat
2. 
   Rentat de sediment mitjançant màquina de flotació
3. 
   Sediment amb restes arqueobotàniques en el procés de rentat
4. 
   Assecat de mostra
5. 
   Identificació de les restes sota lupa binocular
6. 
   Detall de la identificació de les restes sota lupa binocular
7. 
   Restes de Triticum aestivum/durum (blat dur comú) provinents d’un jaciment de l’Edat del Bronze

Palinologia

Les anàlisis palinològiques permeten reconstruir el paisatge vegetal del moment en el qual es va dipositar el sediment. Un conjunt de mostres analitzades i seqüenciades permet de conèixer l’evolució paleoambiental d’un paisatge, apropant-nos a l’ús del territori d’un assentament humà.

La Palinologia permet, també, la possibilitat de datar de manera relativa els dipòsits arqueològics i/o geolòfics, caracteritzar estrats i nivells arqueològics per a llur correlació estratigràfica dintre d’un mateix jaciment; i obtenir un residu orgànic suficient per la seva datació per 14C AMS.

A partir del Mesolític/Neolític aquestes analítiques permeten discernir el tipus d’impacte antròpic sobre un determinat espai o territori (activitats de ramaderia, agricultura, mineria, ...).

Reconstrucció del paisatge, clima i entorn en Palinologia

REGISTRE	PROBLEMÀTICA	TÈCNIQUES	RESULTATS
Sediment, concreció calcària, estalagmita, resina natural, restes d’ un recipient, etc ...	Reconstrucció del paisatge vegetal, paleoambient i paleoclima Utilització del territori (agricultura, ramaderia, etc ...) Obtenció de residu per a datació 14C AMS	Muntatge de preparacions biològiques Observació Microscòpica Determinació i recompte	Diagrames palinològics amb informe

Sèrie fotogràfica: anàlisi palinològica

1. 
   Recollida de mostres en estratigrafia d’un jaciment arqueològic
2. 
   Vista del laboratori de Palinologia
3. 
   Rentat i centrifugat de les mostres pol·líniques
4. 
   Eliminació de carbonats de las mostres pol·líniques
5. 
   Tamisat del sediment
6. 
   Equilibrat dels tubs d’assaig
7. 
   Diagrama d’arqueopalinologia
8. 
   Diagrama pol·línic paleobiològic

Fitòlits

Els fitòlits de sílice s’acumulen entre i dintre les cèl·lules dels vegetals i en diferents parts de la planta a partir de la sílice que la planta pren del terra. En alguns taxons es pot arribar a diferenciar la morfologia a nivell d’espècie (incloent-hi part de la planta), i en altres al nivell de família i hi ha alguns taxons que no produeixen fitòlits.

Els fitòlits, al contrari dels pòl·lens, tenen l’avantatge, que en condicions normals, tendeixen a desplaçar-se poc o res en l’espai després de la seva deposició. Aquesta té lloc quan la planta productora es descomposa o es crema. Prop d’un 2% del pes total de la cendra de fusta està composada per fitòlits, agregats de sílice i altres elements. Si es tracta de gramínies, la quantitat de fitòlits presents en les cendres augmenta considerablement. Aquests es conserven durant llargs períodes de temps en pH de sòls inferiors a 9, sempre i quan no s’hagin incinerat a més de 900ºC (tot i que així encara es poden trobar restes de sílice fosa).

També es poden recuperar de les eines utilitzades (sílex, molins de mà, ceràmiques, etc.) i de les dentes dels animals i d’humans. A partir de la seva anàlisi es poden fer aproximacions al funcionament de la llar, dieta dels homínids, reconstruccions paleoambientals, etc. S’ha utilitzat, també, en llocs on les cendres o les llavors no s’han conservar per a detectar la presència de fogars o de la incipient agricultura respectivament.

La preparació de mostres i el protocol de treball és molt semblant al de la palinologia (dissolució, centrifugat, preparació de mostra per a microscopi, observació, recompte, determinació i informe amb fotografia).

Reconstrucció del paisatge, clima i entorn a través de fitòlits

REGISTRE	PROBLEMÀTICA	TÈCNIQUES	RESULTATS
Sediment, concreció calcària, estalagmita,resina natural, restes d’un recipient, etc ...	Reconstrucció del paisatge vegetal, paleoambient i paleoclima Utilització del territori (agricultura, ramaderia, etc ...)	Muntatge de preparacions biològiques Observació Microscòpica Determinació i recompte	Diagrames palinològics amb informe

Fitòlit bulliforme

Esquelet de silici de cèl·lules llargues equinade