• Inici

• Serveis de control i excavació arqueològica
• Enviar el vostre currículum
• Serveis d’anàlisi
  • FAQ
  • Formulari de solicitud
  • Tècniques
    • Principals tècniques d’anàlisi:
      • Difractometria de RX
      • Espectometria de masses
      • Espectometria d’Absorció atòmica
      • Espectometria Infraroja (IRS)
      • Servei de Microscopia d’Electrònica de Rastreig (MER) amb Microanàlisis per Sonda d’Electrons acoblada
      • Servei d’Implementació Multiinstrumental
    • Principals disciplines d’anàlisis
      • Arqueobotànica
        • Antrocologia
        • Carpologia
        • Palinologia
        • Fitòlits
      • Aplicacions Informàtiques
        • Bases de dades
        • Sistema de registre
        • Infografia
        • Arqueoestratigrafia
        • Dibuix arqueològic
      • Micromorfologia
      • Paleontropologia
      • Zooarqueologia - Tafonomia
    • Principals materials analitzables
    • Taules d’indicacions generals de mostreig per materials.
• Serveis de restauració
  • Restauració i conservació
  • Motlles i reproduccions
  • Ambientacions
  • Informes tècnics
  • Treballs realitzats
  • Galeria de treballs
• Serveis editorials
• Serveis d’imatge
• Serveis didàctics
• Promoció del patrimoni

---

---

Pàgina validada per el W3C.

Per una correcta visualització d'estils es recomana utilitzar un navegador que respecti els estàndards del W3C com pot ser Firefox

---

Disseny: "La bugia" [xarxa de recursos gràfics]

---

PRINCIPALS MATERIALS ANALITZABLES

• Ossos i dents
• Fusta
• Pedra
• Ceràmica
• Metalls
• Vidre
• Resines i extractes vegetals relacionats
• Pigments
• Tèxtils i derivats
• Sòls i estructures d’habitació
• Materials de construcció

Ossos i dents

Les restes òssies i dentaries actuen com a receptacles que mostren la història del seu desenvolupament. Així, el tipus de dieta ingerida per un organisme al llarg de la seva vida quedarà enregistrat al seu interior. Aquest registre es pot desxifrar i quantificar mitjançant l’anàlisi dels seus elements moleculars:

• Estudis de composició dels conjunts ossis per inferir els tipus d’alimentació de les comunitats humanes al passat
• Anàlisis isotòpiques de les dentines per conèixer l’alimentació dels individus de les mostres analitzades

Fusta

Les restes orgàniques antigues solament es conserven en condicions molt específiques, de manera que quan apareixen en el registre arqueològic s’ha d’estar ben atents per recuperar-los de forma adequada.

• Anàlisis dels processos químics de deteriorament de la fusta
• Agents que actuen sobre la degradació de la fusta
• Pla d’intervenció per la musealització de la peça

Pedra

La pedra és un dels suports majoritaris de les restes arqueològiques conservades. L’estudi de la pròpia pedra i l’anàlisi instrumental de les concrecions, residus i pàtines d’alguns objectes arqueològics permeten conèixer per quines activitats van ser utilitzats.

• L’estudi dels emmanegaments de les eines lítiques permet reconstruir els objectes
• Anàlisi d’elements petris com ara marbres
• Caracterització i estudi de primeres matèries
• L’estudi de la concreció i residus dels morters i molins de mà permet caracteritzar els seus usos concrets

Ceràmica

Les ceràmiques són recipients de fang cuit de dimensions i formes variades. Les ceràmiques preindustrials no són completament estanques i presenten un determinat grau de porositat.

La natura porosa de la ceràmica es deu al seu procés de fabricació amb coccions a baixa temperatura. El grau de porositat dels recipients comportà la necessitat de revestir l’interior d’algunes ceràmiques amb algun material segellador per protegir la filtració dels seus continguts.

Durant l’Imperi Romà, per exemple, les àmfores van ser bàsicament utilitzades per emmagatzemar i transportar líquids o sòlids conservats en líquids. Generalment podien contenir productes agrícoles o substàncies transformades com oli d’oliva o peix salat conservat en sal grossa.

Així, la caracterització química de les ceràmiques arqueològiques i dels residus moleculars absorbits per les ceràmiques representa els seus continguts remanents. Això permet conèixer la seva funcionalitat i adscriure-la a usos específics.

• L’anàlisi química dels revestiments remanents a les pastes ceràmiques permet inferir el contingut dels recipients
• L’estudi del sediment de l’interior de ceràmiques ens acosta a la caracterització dels seus continguts
• L’anàlisi de forns de ceràmica permet conèixer els processos de producció dels recipients i les seves pastes de fabricació
• Caracterització i estudi de les primeres matèries ceràmiques

Metalls

Els objectes arqueològics de metall (monedes, eines, armes, elements votius, etc.) normalment es troben en un estat de corrosió i degradació importants.

Les tècniques instrumentals permeten la identificació de l’estat de corrosió i de la seva caracterització. Aquest diagnòstic precís permet decidir les actuacions de restauració més adequades per l’estat de la peça.

• Diagnosis de l’estat de corrosió amb la identificació dels productes de corrosió
• Identificació dels elements de concreció i de les pàtines superficials
• Agents que actuen sobre la corrosió
• Pla d’intervenció sobre la peça

Vidre

Els exemplars de vidre trobats a les excavacions arqueològiques sovint es redueixen a restes fragmentàries. Les raons principals són la seva fabricació i difusió limitades i la seva natura fràgil que comporta una conservació difícil, ja sigui durant el seu enterrament, com després de la seva troballa.

En aquest sentit, els descobriments de vidre sovint són petits trossos que els arqueòlegs no tenen ni temps ni medis per estudiar-los. Tot i això, són materials que treballats per especialistes poden donar lloc a resultats molt notables, ja sigui per la restitució de la peça com pel coneixement dels seus usos.

• Determinació de presència de matèries orgàniques que permeten una caracterització funcional
• Anàlisi química (material fonent i desllustrador, colorants, ...)
• Caracterització de les fases cristal·lines en la massa vítria
• Determinació de les tècniques de fabricació

Resines i extractes vegetals relacionats

Les resines naturals i els extractes vegetals s’han utilitzat històricament com adhesiu, ungüent medicinal, substàncies aromatitzants, impermeabilitzant de vaixells i edificis, així com revestiment de recipients ceràmics.

L’anàlisi de materials arqueològics mitjançant les tècniques espectroscòpiques permet detectar l’ús d’aquests productes al registre arqueològic conservat.

• La caracterització de residus orgànics com reïnes, revestiments o segelladores al material arqueològic permet inferir la seva funció
• L’avaluació dels efectes dels medis d’enterrament en la preservació de la matèria orgànica i les tècniques per la seva recuperació permet optimitzar la seva conservació i plantejar propostes de musealització

Pigments

Els pigments pictòrics, utilitzats al fresc, en sec, en pintura mural o representacions rupestres pateixen determinats processos d’alteració i degradació amb el pas del temps que condicionen la seva conservació.

Així, l’estudi dels principals factors que han actuat sobre una pintura determinada permeten planificar el mètode d’intervenció més adequat per detenir els processos de degradació i garantir la seva conservació.

Les anàlisis químiques sobre micromostres de pintura subministren dades precises sobre la substància –anàlisi qualitativa- i dels valors percentuals de distribució d’una determinada substància sobre una superfície –anàlisi quantitativa- Així es pot comprovar la capacitat d’absorció dels morters, la presència o absència de determinades substàncies minerals que garanteixen l’ancoratge dels pigments i el seu grau de solubilitat.

• L’estudi dels suports pictòrics permet conèixer el grau de fixament dels pigments
• Identificació dels aglutinants
• Anàlisi dels pigments i del seu estat de conservació

Tèxtils i derivats

Les restes de tèxtils antigues solament es conserven en condicions extremadament humides o extremadament àrides. Ambdues condicions mantenen unes constants que impedeixen el deteriorament d’aquest tipus de restes.

• Identificació de fibres i tipus de teixit
• Anàlisi de tints i aglutinants a partir dels elements traça del teixit

Sòls i estructures d’habitació

Els sòls de jaciments, les estructures arqueològiques i els seus sediments associats contenen elements derivats de la degradació dels materials arqueològics que poden ser detectats a escala molecular.

Fins fa molt poc les aplicacions instrumentals es limitaven a l’anàlisi de fosfats als jaciments arqueològics per la detecció d’activitat humana i a la delimitació de grans superfícies arqueològiques.

Actualment les tècniques arqueomètriques permeten identificar, distingir i interpretar les diferents àries d’activitat de les estructures arqueològiques i determinar els indicadors moleculars que serveixen per conèixer les activitats realitzades als sòls, tant en contexts etnogràfics moderns com en jaciments arqueològics o edificis monumentals.

• Estudi dels usos històrics del sòl (ramaderia, hàbitats humans, agricultura)
• Composició elemental de materials constructius d’edificis històrics
• Estudi de les activitats desenvolupades als edificis històrics
• Detecció de materials d’origen orgànic com fusta, teles i vegetals
• Caracterització elemental de mosaics
• Estudi de fogars, forns ceràmics i de fusió de metalls

Materials de construcció

La restitució d’estructures constructives antigues requereix en gran mesura del passat pel coneixement analític dels seus materials constituents. Les tècniques cristal·logràfiques clàssiques com la Difracció de Raigs X permeten conèixer el grau de puresa i la fase mineralògica dels materials aglutinants de morters i cimentacions.

Els morters i recobriments són materials de construcció particulars perquè són el resultat de tractaments de preparació que transformen una substància natural en un material de construcció.

Així, els materials de construcció poden ser considerats com productes artificials elaborats a partir de substàncies naturals de base. El producte final és un compost de productes inorgànics (cal, guix, sorres, graves ...) i vegetals (fusta, palla ...) en proporcions diferents.

La seva anàlisi química permet, doncs, quantificar els elements presents, com el calci, magnèsia, silici, alumini, sofre, potassi i sodi, els quals són els elements històricament més abundants en els aglutinants dels morters preindustrials.

Això permet quantificar també altres elements traça com l’estronci i el bari, per obtenir les proporcions correctes dels seus components. D’aquesta manera es poden comparar els aglutinants amb els materials naturals utilitzats per la seva fabricació i es poden reproduir en els projectes de restauració de monuments amb la màxima fidelitat.

Com ja s’ha apuntat, l’estudi de la seva caracterització i composició elemental resulta fonamental abans de procedir a la restauració d’un edifici o monument.

• Estudi de recobriments constructius
• Anàlisi dels morters i dels aglutinants constituents
• Estudi de murs i de continguts en altres estructures d’habitació