• Inici

• Serveis de control i excavació arqueològica
• Enviar el vostre currículum
• Serveis d’anàlisi
  • FAQ
  • Formulari de solicitud
  • Tècniques
    • Principals tècniques d’anàlisi:
      • Difractometria de RX
      • Espectometria de masses
      • Espectometria d’Absorció atòmica
      • Espectometria Infraroja (IRS)
      • Servei de Microscopia d’Electrònica de Rastreig (MER) amb Microanàlisis per Sonda d’Electrons acoblada
      • Servei d’Implementació Multiinstrumental
    • Principals disciplines d’anàlisis
      • Arqueobotànica
        • Antrocologia
        • Carpologia
        • Palinologia
        • Fitòlits
      • Aplicacions Informàtiques
        • Bases de dades
        • Sistema de registre
        • Infografia
        • Arqueoestratigrafia
        • Dibuix arqueològic
      • Micromorfologia
      • Paleontropologia
      • Zooarqueologia - Tafonomia
    • Principals materials analitzables
    • Taules d’indicacions generals de mostreig per materials.
• Serveis de restauració
  • Restauració i conservació
  • Motlles i reproduccions
  • Ambientacions
  • Informes tècnics
  • Treballs realitzats
  • Galeria de treballs
• Serveis editorials
• Serveis d’imatge
• Serveis didàctics
• Promoció del patrimoni

---

---

Pàgina validada per el W3C.

Per una correcta visualització d'estils es recomana utilitzar un navegador que respecti els estàndards del W3C com pot ser Firefox

---

Disseny: "La bugia" [xarxa de recursos gràfics]

---

Serveis de control i excavació arqueològica

En primer terme, en qualsevol obra en la que és susceptible de localitzar restes i/o jaciments es comença realitzant un rutinari seguiment arqueològic preventiu dels terrenys afectats amb l’objectiu de detectar la possible presència tant de restes diverses, com puguin ser objectes lítics, faunístics o ceràmics, com d’estructures que puguin evidenciar l’existència de jaciments.

Tasques de control i seguiment arqueològic de les màquines excavadores

En el cas que aquests elements no siguin localitzats, el control arqueològic es donaria per finalitzat. D’altra banda, en el cas que apareguin, la metodologia a emprar en el treball de camp, per exemple en un jaciment paleolític, vindria determinada per l'objectiu fonamental de la intervenció arqueològica: el coneixement sistèmic de les comunitats humanes que van ocupar els diferents enclavaments.

Exemple de la troballa d’ossos fossilitzats descoberts en un nivell d’argiles.

És a dir, la seva activitat econòmica, les seves estructures socials, la forma en la qual ocupaven i estructuraven l'espai, així com els seus canvis a nivell diacrònic. Des d'aquest punt de partida, la perspectiva diacrònica és tan important com la sincrònica, en la qual es busca reconstruir les relacions a nivell horitzontal dels objectes, definint, quan això és possible, l'existència de sòls d'ocupació. D'aquesta manera s'estableixen nivells arqueològics a partir de la dinàmica sedimentària i dels impactes ocupacionals identificats.

Aquest objectiu fonamental es tradueix, pel que fa als mètodes i tècniques de treball de camp que utilitzem en el cas que la obra afecti un jaciment, en dues direccions principals:

En primer lloc, la necessitat de conèixer les relacions que s'estableixen entre els
objectes fa imprescindible registrar el lloc exacte en el qual cadascun d'ells ha aparegut. Això es realitza mitjançant un sistema de coordenades cartesianes, que estructuren l'espai a excavar en quadrícules.

Cadascuna d'aquestes quadrícules, d'un metre de costat, configura un espai definit per dos eixos (X i Y), en relació als quals se situa cadascun dels objectes. Per completar les dades referents a la posició de l'objecte en l'espai, es pren també la profunditat (Z) a la que es troba respecte un punt 0 teòric.

Treballs d’excavació arqueo-paleontològica realitzats al jaciment del Plistocè inferior de Vallparadís (Terrassa, Vallès Occidental).

Les dades recollides durant el treball de camp es registren en un full d'excavació. Aquest full està encapçalat per les següents dades: nom del jaciment, conjunt estratigràfic, nivell, quadrícula, data de la intervenció i nom dels excavadors. A més de la X, la Y i la Z, en aquesta fulla es registren: el número de l'objecte, les seves principals característiques (material, categoria i taxó), l'orientació i la pendent en què es trobava, les seves mesures (llargada, amplada i gruix) i les observacions que es creguin convenients.

El full de camp disposa també d'uns apartats que permeten conèixer en quina fase del procés bàsic de documentació es troba cada objecte. Es controlen bàsicament tres moments: l'entrada al laboratori (r), la informatització de les seves dades de camp (i), i la digitalització del dibuix (d) que ha estat presa al camp en un full específic.

En segon lloc, aquesta visió sincrònica dels processos d'ocupació de l'espai no
es pot assolir amb una intervenció que es limiti a una part del jaciment, no tenint en compte la variabilitat horitzontal del registre arqueològic i la diferenciació funcional dels espais prehistòrics.

És per això que quan es tracta de jaciments d'alta resolució es planteja la realització d'excavacions en extensió, que prenen en consideració la pràctica totalitat de l'espai ocupat pels antics grups humans. El sediment procedent de l'excavació és garbellat amb aigua de forma sistemàtica, amb garbells de 0.5, 2 i 5 mm., i s'aplica la tècnica de la flotació en els casos en què es conservin restes vegetals.

Procés de rentat de sediments amb l’objectiu de recuperar posibles restes de microfauna.

Els objectes procedents de l'excavació són netejats (amb cura de no afectar les possibles traces d'ús o restes biològiques) i siglats, amb indicació del jaciment, any d'excavació, conjunt, nivell, quadrícula i número de peça.

Instrument lític de sílex aparegut en un nivell arqueològic d’argiles.

Cadascun dels objectes coordenats són conservats en una bossa individual, amb una etiqueta en la qual figura la sigla de la peça. A més, es procedeix a la informatització de les dades registrades a les fulles d'excavació, mitjançant bases de dades que permetin el tractament posterior de la informació, ja sigui la seva representació espacial, o bé la seva anàlisi estadística.

A tots els profesionals interessats podeu enviar el vostre currículum a info@arqueoline.com