ArqueoLine s.l.

• Inici

• Serveis de control i excavació arqueològica
• Enviar el vostre currículum
• Serveis d’anàlisi
  • FAQ
  • Formulari de solicitud
  • Tècniques
    • Principals tècniques d’anàlisi:
      • Difractometria de RX
      • Espectometria de masses
      • Espectometria d’Absorció atòmica
      • Espectometria Infraroja (IRS)
      • Servei de Microscopia d’Electrònica de Rastreig (MER) amb Microanàlisis per Sonda d’Electrons acoblada
      • Servei d’Implementació Multiinstrumental
    • Principals disciplines d’anàlisis
      • Arqueobotànica
        • Antrocologia
        • Carpologia
        • Palinologia
        • Fitòlits
      • Aplicacions Informàtiques
        • Bases de dades
        • Sistema de registre
        • Infografia
        • Arqueoestratigrafia
        • Dibuix arqueològic
      • Micromorfologia
      • Paleontropologia
      • Zooarqueologia - Tafonomia
    • Principals materials analitzables
    • Taules d’indicacions generals de mostreig per materials.
• Serveis de restauració
  • Restauració i conservació
  • Motlles i reproduccions
  • Ambientacions
  • Informes tècnics
  • Treballs realitzats
  • Galeria de treballs
• Serveis editorials
• Serveis d’imatge
• Serveis didàctics
• Promoció del patrimoni

Pàgina validada per el W3C.

Per una correcta visualització d'estils es recomana utilitzar un navegador que respecti els estàndards del W3C com pot ser Firefox

Disseny: "La bugia" [xarxa de recursos gràfics]

PRINCIPALS DISCIPLINES D’ANÀLISI

Zooarqueologia i Tafonomia

La integració de la Zooarqueologia i la Tafonomia resulta cada cop més evident i necessària per a abordar diferents problemes del registre arqueològic. Aquestes dues disciplines, de manera conjunta, analitzen l’aprofitament dels animals per part de l’ésser humà i la interacció d’aquest factor, condicionant de la representació faunística, amb la resta d’agents –biològiques i geològiques- que han participat en la formació dels jaciments.

Zooarqueologia

La Zooarqueologia s’encarrega d’analitzar conjunts faunístics i de determinar quin és l’aprofitament que dels recursos animals existents en el medi on habiten fan les comunitats humanes. A partir de l’anatomia comparada, mitjançant col·leccions de referència actuals i atles, s’identifiquen els taxons i els elements esquelètics trobats en els jaciments arqueològics.

El càlcul d’índexs establerts (NISP, NME, NMI, entre altres) permet d’aproximar-te al número d’individus de cadascuna de les espècies que formen el conjunt arqueològic. La quantificació i la determinació de la presència/absència de les parts esquelètiques representades en un jaciment, permet d’establir els patrons d’aprofitament dels animals. A partir d’aquestes dades és possible realitzar una primera interpretació sobre el control dels recursos existents en el medi, així com també el grau de complexitat dels grups d’homínids per a l’obtenció dels recursos animals.

Tafonomia

La Tafonomia permet de reconstruir la formació dels conjunts faunístics de macro i microvertebrats. Mitjançant els mètodes i les tècniques tafonòmiques, els zooarqueòlegs poden determinar els agents que han intervingut sobre els animals abans i després de la seva mort.
L’observació amb lupa binocular de les restes faunístiques permet de localitzar les diferents modificacions existents en llur superfícies. Mitjançant la identificació d’aquestes es realitzen reconstruccions d’accions d’origen antròpic, com ara la forma d’aprehensió o els processos de carnisseria efectuats sobre els animals. La documentació dels efectes causats per altres agents, com ara carnívors, arrels o l’activat hídrica, aporta informació sobre els processos de formació dels conjunts arqueològics.